Desplaçar-se pel carrer és un fet quotidià que no comporta cap problema per a la majoria de gent, però per a les persones cegues o aquelles que van en cadira de rodes, qualsevol obstacle -cotxes mal aparcats, obres, escales- es converteix en una dificultat greu per a la seva mobilitat. Són les barreres arquitectòniques.
Per barrera arquitectònica s'entenen tots aquells impediments o obstacles físics que dificulten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones. N'hi ha de tres tipus: urbanístiques (les que es troben a la via pública), d'edificació pública o privada, i les del transport. El 1995 es va començar a implantar a l'Estat espanyol una llei per reduir al màxim les barreres arquitectòniques tant a la via pública com als edificis oficials, els d'ús públic (hotels, restaurants, cinemes, etc...) i als transports. Segons l'arquitecte Josep Sànchez Ferré, "els últims deus anys les coses han canviat molt. Ara els arquitectes hem de pensar en tot moment en l'accessibilitat de les persones amb alguna minusvalidesa. Tot i això, encara queda molt per fer, hi ha moltes voreres altes i moltes escales sense rampa".
